A la mirada hi portes, conreats,
obscurs secrets pretèrits,
i el teu cos circula esmaperdut
per un present incògnit,
ignorat.
Et penjen dels ulls intuïcions d'història,
passat gravat a foc,
on tu -filla de l'aire- has ancorat.
Fruita de brumes etèries, incorpòries,
has esdevingut mera forma que esdevé,
sense ànima, impertèrrita
com la teva crònica,
inalterable.
(Del poemario Anna Rossell, La veu per companya)
© Anna Rossell
*
En la mirada llevas, cultivados,
oscuros y pretéritos secretos,
y tu cuerpo deambula exánime
por un presente incógnito,
ignorado.
Cuelgan de tus ojos intuiciones de historia,
pasado grabado a fuego,
donde tú -hija del aire- echaste el ancla.
Fruta de brumas etéreas, incorpóreas,
eres hoy mera forma, un devenir
sin alma, impertérrita
como tu crónica,
inalterable.
(Del poemario Anna Rossell, La veu per companya)
© de la traducción Anna Rossell
No hay comentarios:
Publicar un comentario